Una victòria també pel president

President Mas votant el 9-NL’èxit del 9-N és el resultat d’un cúmul de factors i faríem un mal favor a la veritat si ho reduíssim tot a una sola raó. La gran mobilització de la societat civil, la insistència persecutòria del govern espanyol i els seus braços mediàtics i jurídics, l’atracció per la desobediència política, els quaranta mil voluntaris… tots aquests factors són imprescindibles per entendre l’èxit de la consulta de diumenge. Però cal reconèixer que hi ha algú que s’hi ha jugat el seu futur polític i el coll: el president Mas.

[Continuar llegint…]

El seu pitjor malson

La millor manera d’aconseguir la independència és actuar com un poble lliure. I, ves per on, l’estat espanyol s’ha encaparrat a donar-nos l’oportunitat de fer-ho. Aquest diumenge, el 9-N, podríem fer com un poble esclau: acatar la prohibició i tornar a casa derrotats. Però també podem expressar-nos com un poble lliure, obeir la nostra voluntat i sortir al carrer a defensar els drets humans i civils dels catalans. Diumenge no farem la consulta definitiva, però podem comportar-nos definitivament com a homes i dones lliures d’una nació que no claudica.

[Continuar llegint…]

Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs

Definitivament, hem entrat en la fase decisiva. El camí que mena a la independència comença a fer pujada i cal administrar bé els esforços i les atencions. En resum, davant nostre hi ha una ruta amb quatre fases: demostració de força i dignitat el 9-N; autodeterminació per la via d’eleccions plebiscitàries; creació de les condicions per a fer el salt; i proclamació d’independència. Vegem-les molt breument:

9-N. Dissortadament, l’estat espanyol no ens ha permès de fer un referèndum d’independència com als països civilitzats i democràtics. Hem provat de fer una consulta amb un seguit de condicions que podien garantir un recompte i un resultat vinculant políticament. Hem acabat convocant un procés participatiu que té moltes similituds…

[Continuar llegint…]

Prou batusses: la història ens convoca

Sembla que les aigües tornen a mare. Les crisis són inevitables en política. Els interessos de partit són molt forts i es fa molt difícil de mantenir-los en segon terme gaire temps seguit. Mentre la consulta era presentada com una sola peça, l’objectiu era comú per a tots. Tan bon punt el 9-N va passar a ser la primera part d’una autodeterminació en dos temps, la cosa va esclatar. Perquè la segona part del trencament amb l’estat espanyol eren unes eleccions. I això, ja ho sabem, fa que es desboquin totes les feres dels partits, que tan sols es deixen amansir quan no senten l’olor dels comicis. Els partits són maquinàries creades per al combat electoral. En el moment que el nou 9-N va passar al primer terme de les reunions entre els partits va ser completament impossible de frenar les passions i els interessos particulars adormits fins aleshores.

[Continuar llegint…]

Tractant-se de la independència de Catalunya, no s’hi valen excuses

Els catalans som tan agosarats que volem fer una cosa que no ha fet mai ningú: començar un procés d’independència amb un referèndum davant d’un estat no democràtic. No ho ha fet mai ningú. Es pot començar un procés d’independència amb un referèndum quan l’estat d’origen accepta de col·laborar-hi —el cas d’Escòcia i Regne Unit. Amb col·laboració, l’ordre és referèndum primer i proclamació d’independència després. Si l’estat d’origen no hi col·labora i vol impedir l’exercici del dret d’autodeterminació, l’ordre és diferent: declaració d’independència, obertura de negociacions o mediació internacional i, finalment, referèndum.

[Continuar llegint…]

Trenta dies que faran tremolar Catalunya

Passaran volant. No ens n’adonarem i ja serà el dia que caldrà anar a votar. Ens haurem posat el despertador, potser més d’hora que cap altre diumenge. Alguns no hauran pogut dormir de l’emoció i els nervis. I ens alçarem amb un somriure d’orella a orella. Hi haurem arribat i serà el moment de parlar. Ho tindrem tot a punt. Un paraigua per si plou, una jaqueta per si fa fred, unes botes per si hi ha fang, la cartera, una càmera de fotos, un entrepà per si la cua és gaire llarga, aquella bossa de les nanses llargues per a dur el pastís que tenim encarregat… Portarem també un llaç a la solapa o un mocador de color groc —aquell dia no caldrà que ens posem samarretes de colors, oi Forcadell? Esmorzarem bé, pa amb tomàquet i fuet, un got de vi, un bon cafè…

[Continuar llegint…]

Retorn a Killybegs, un reportatge fantàstic d’un llibre molt interessant

Captura de pantalla 2014-10-04 a les 21.25.40

‘Retorn a Killybegs’ de Sorj Chalandon (Edicions de 1984) és un dels llibres més interessants que he llegit els últims anys. El recomano a tothom sempre que puc. Si jo no sóc prou convincent, el primer que faig és convidar el meu interlocutor a llegir una entrevista magistral a l’autor que vam publicar a VilaWeb a càrrec d’Assumpció Maresma. La podeu llegir ací: Sorj Chalandon: ‘A vegades, posar una bomba és una manera de fer preguntes’. Si això encara no l’ha convençut –cosa del tot improbable–, proposo de mirar aquest reportatge que van fer al programa de Televisió de Catalunya, Via Llibres. El podeu veure a continuació:

Un dels actes més importants del camí cap a la llibertat

Aquest acte és probablement un dels més importants que s’haurà fet en el camí cap a la independència de Catalunya. Nou-cents vint batlles –gairebé tots els de Catalunya– han portat al president Artur Mas les mocions aprovades als seus ajuntaments a favor de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya. Els discursos que han fet els representants del món municipal i del president Mas han estat d’una contundència total en defensa de la democràcia i de la lliberta de Catalunya. Ahir es va fer un pas molt important amb l’acord de les forces polítiques. Avui se n’ha fet un de determinant i decisiu. Això ja no ho poden aturar. De cap manera!

1 2 3 50  Scroll to top