Set passos i una hipòtesi d’ara al 9-N

L’hem feta grossa. A fe de Déu, que l’hem feta grossa! Aquest Onze de Setembre, tres-cents anys després de la tenebrosa derrota, hem fet un dels cops d’efecte més forts de la història dels moviments polítics. No ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització de dijous amb els moments més coneguts de les lluites pels drets polítics i civils de la història de la humanitat. No tinguem cap dubte que d’ací a molts anys encara es parlarà d’aquesta diada com un dia de dignitat i de redreçament.

[Continuar llegint...]

Marxa de torxes per la independència, a Igualada (10 setembre)

marxadetorxes2014

El 10 de setembre, Igualada acollirà de nou la marxa de torxes per la independència.

Serà la tercera vegada que Igualada acull aquest esdeveniment, que fa 12 anys que es realitza en més de 100 poblacions del país la nit abans de la diada i que cada any aplega milers de persones (podeu veure’n més informació a www.marxadetorxes.cat).

Podeu veure el vídeo de la Marxa de Torxes 2012, i una galeria fotogràfica de l’edició del 2013 a Igualada.

Promoguda pel casal La Teixidora, la Marxa de Torxes està emmarcada dins la campanya Voler és poder per la consulta del 9 de novembre, i vol ser un acte transversal, sense partidismes, que aplegui el major nombre d’igualadins, en la defensa del país i de les llibertats nacionals.

La marxa sortirà a dos quarts d’11 del vespre del 10 de setembre des de la Plaça de l’Ajuntament, i recorrerà els carrers del centre de la ciutat.

A partir de les 9 del vespre, ja es vendran torxes i estelades a la Plaça i gaudirem de tastets de cuina de 1714. (Preu de la torxa: 2 euros)

El parlament de la Marxa de Torxes el farà el periodista Pere Cardús.

Bombes? Sentències? La nostra obediència

El vau veure l’altre dia, en Montoro? Aquesta gent està molt nerviosa. De fet, estan cagats de por! I no és pas gens estrany. Saben perfectament que no ens poden aturar. L’amic Quim Torra sempre recorda que és la primera vegada que no poden bombardar-nos, després d’haver-ho fet més o menys cada cinquanta anys. Ara no ho poden fer. I això els paralitza i els fa actuar amb desesperació. Senten una impotència tan gran… Ells, que són tan poderosos… El cas Pujol, que han fet saltar quan han volgut amb una filtració a un dels diaris del règim, els ha esclatat a la cara i se’ls girarà en contra. L’independentisme és una força eminentment regeneradora i devora tot allò que faci pudor de corrupció o de delicte. I si alguna cosa fa molta –però molta!– pudor de corrupció és el sistema polític espanyol i les rèpliques ‘regionales’.

[Continuar llegint...]

La bona música és una medecina

La bona música cura estats d’ànim, acompanya, dóna força i ajuda a estimar. Els metges n’haurien de receptar.

Heus ací unes quantes pastilles per si poden ajudar a algú:

Sarah Jarosz cantant ‘Ring them bells’ de Bob Dylan.

James Taylor i les Dixie Chicks cantant ‘Sweet baby James’.

Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz cantant ‘Cançó de suburbi’ (poema de J.M. de Sagarra i música d’Ovidi Montllor).

‘Benvolgut President’, una carta emotiva i sincera d’@estevecardus

pujol-domingos1-644x362

Benvolgut President,

El primer record que em ve al cap quan penso en vós és el dia que em vau acaronar el cap a Pardines, ara fa més de trenta anys.. Ho recordo amb la gratitud d’un infant impressionat per la figura que ja representaveu. Des d’aleshores us vaig observar fer-vos gran al mateix pas que jo passava de ser un nen a un adult. He crescut amb vós, amb els vostres discursos i amb les vostres memòries. Us he admirat i us he idolatrat a pesar meu. Us he defensat en discussions que m’han fet perdre més d’un amic. Fa unes setmanes, i no us ho prengueu malament, pensava que el dia que moríssiu voldria estar al vostre enterrament i fins potser venir-hi amb els meus fills, per la vostra trascendència i tot el que havíeu representat pel país i per tots nosaltres. Hagués volgut guardar el record d’un dia important per fer-ne memòria quan calgués. Però m’heu fallat.

He estudiat molt, he tingut fills i treballo. Em sento i sóc català. I sento haver-vos correspost.

Mireu President, a casa meva anem molt justos, molt. Cada dia renunciem a moltes coses, fins al supermercat, perquè a la carnisseria del barri ja ni hi podem anar. Vigilem molt les despeses per poder pagar els impostos de tot tipus que ens arriben cada dos per tres. Mai hem deixat de pagar un sol impost, i mai ho hem fet perquè transitem les nostres carreteres, duem els fills a l’escola i institut públics, trepitgem boscos, anem als consultoris de la seguretat social, i creiem que no ens podem fer els espavilats. Sempre, sempre pensem si allò que fem està bé o malament, mai amaguem res i sempre paguem al dia gràcies a la molta contenció i a l’ajuda de la família, si cal. Sabeu President, jo tenia una mestra que sempre ens deia: ‘Quan decidiu fer una cosa penseu què passaria si la féssim tots. Si estaria bé, feu-la. Sinó, no la feu.’ President, m’heu ferit moltíssim i ara ja podeu aixecar la catifa i que sigui el què hagi de ser. A mi no em trobaran res. Només un gran i profund desengany..

Afectuosament,

Esteve Cardús i Cardellach

La confessió de Pujol i el seu impacte, en vuit piulets


Amb aquesta magnífica fotografia d’una ex-companya d’estudis, la Caterina Barjau, il·lustro la sèrie de vuit piulets que he fet per comentar la confessió de l’ex-president Pujol i el seu impacte a la política catalana.

La reunió de Mas i Rajoy, pel forat del pany

Dimecres vinent el president Mas visitarà el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa. La idea és parlar una mica d’això del procés d’independència. Després de molts mesos demanant-li audiència per tractar d’aquesta qüestió, Rajoy ha accedit a rebre el president dels catalans del Principat. Tots sabem que les posicions són impossibles d’acostar. El cap dels espanyols no vol permetre en absolut que es consulti el poble de Catalunya sobre el seu futur. El cap dels catalans no pensa desdir-se del compromís contret a les urnes de sotmetre la independència a referèndum o consulta. Rajoy pot renunciar a la seva posició? Ho pot fer Mas? Hi ha cap punt de trobada possible? Si la resposta a aquestes tres preguntes és que no, què carat diran Rajoy i Mas a la reunió de dimecres? Heu estat mai en una reunió de presidents a la Moncloa? Mirem d’imaginar-nos-ho i establir unes quantes hipòtesis:

[Continua llegint...]

Travessar el riu temptejant les pedres

Deng Xiaoping, el màxim dirigent de la Xina Popular pocs anys després de la mort de Mao, va descriure el procés d’obertura econòmica que va pilotar a partir del 1978 amb una metàfora: ‘Travessar el riu temptejant les pedres.’ Més o menys com fem els catalans per aconseguir la independència. La cita del dirigent comunista xinès –un modernitzador, però també un repressor implacable– l’he recordada tot pensant en això que solem anomenar ‘el full de ruta’.

[Continuar llegint...]

Atravesar el río tanteando las piedras

Deng Xiaoping, el máximo dirigente de China Popular pocos años después de la muerte de Mao, describió el proceso de apertura económica que pilotó a partir de 1978 con una metáfora: ‘Cruzar el río tanteando las piedras’. Más o menos como hacemos los catalanes para conseguir la independencia. La cita del dirigente comunista chino -un modernizador, pero también un represor implacable- la he recordada pensando en esto que solemos llamar ‘la hoja de ruta’.

[Continuar llegint...]

Coses que són un nyap

Aguantar la respiració. El lector d’aquesta columna, si acostuma a llegir-la cada setmana i té una mica de memòria, s’adonarà que aquesta idea d’aguantar la respiració no és nova, en aquest espai. La fase final del procés que ens porta a la consulta demanarà, en alguns moments de ritme vertiginós, que omplim els pulmons, aguantem la respiració i deixem passar el perill. Fins ara, el consell era pensat amb aquest propòsit. Però a partir d’aquesta setmana també caldrà agafar aire i saber aguantar bé la respiració per poder dir d’una tirada la pregunta que proposa per a la consulta la jove promesa de la política catalana, en Miquel Iceta.

[Continuar llegint...]

Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre

Com va dir aquell: ‘Alea iacta est.’ Hem entrat a la recta final. Enguany no hi ha vacances. La batalla final ja ha començat. I em sembla que tenim la sort de començar-la amb un lleuger avantatge. L’hem d’aprofitar. El principal serà no cometre errors. Un error nostre serà aprofitat voraçment per l’adversari. Hem de mantenir el control de la pilota. I, si podem, tornar-nos a avançar. Però la pilota ha de córrer i que es cansin ells. Si perdem la pilota, que sigui en camp contrari. I si podem no perdre’n cap, encara millor. A l’estil de Cruyff: la millor manera perquè l’adversari no marqui cap gol és que nosaltres tinguem sempre la pilota. Per això cal que sobretot no cometem cap d’aquests errors:

[Continuar llegint...]

1 2 3 48  Scroll to top