De l’eufòria a la brega: un procés ondulant

Michel de Montaigne deia que la vida era ondulant. A fe de Déu, que ho és. Si el pensador occità hagués viscut el procés d’independència de Catalunya no hauria fet sinó confirmar i reforçar la seva tesi. Els independentistes passem de l’eufòria a la brega amb una facilitat que sobta. Abans de cada gran salt, fem debats a vida o mort i ho veiem tot perdut. Però cada vegada acabem fent un salt més gran que l’anterior. I és que la llavor de la desconfiança sembrada durant tants anys de subordinació no podia ser tan fàcil d’extreure. Com hem dit sempre, la independència comença en un mateix. Fins que no s’actua com un ciutadà lliure és molt difícil d’aconseguir la llibertat del teu poble. I la confiança és un ingredient imprescindible del ciutadà lliure.

[Continuar llegint…]

La decepció i la possible solució

Avui som una mica més lluny de la independència que no abans-d’ahir. Reconec i defenso que la força de l’independentisme és al carrer i a la societat civil, però sempre he dit que no hi hauria independència sense una representació política forta, unida i que treballés amb visió estratègica, coordinada i molta intel·ligència. Podria ser que la conferència de Junqueras de dimarts fos una escenificació per a marcar territori i negociar amb més força des de la distància. Però si la proposta era completament sincera, és innegable que avui som una mica més lluny d’aconseguir l’objectiu que ens ha de fer sortir del pou. La distància entre les dues propostes que s’han posat damunt la taula és sideral. L’ANC i l’Òmnium, amb una decepció de cavall, ja s’han ofert a fer de mitjanceres entre el president Mas i Junqueras. Esperem que la responsabilitat històrica pesi més que no els aparells de partit.

[Continuar llegint…]

Objectiu: suspendre l’autonomia

Diuen que tan sols hi ha una manera d’impedir les eleccions que volem fer per decidir la independència de Catalunya: suspendre l’autonomia amb l’article 155 de la constitució espanyola. El president Mas va dir dimarts que això no era possible ‘tret que algú es begués definitivament l’enteniment’. Sigui com sigui, per primera vegada en la història, Espanya i Catalunya tindríem un objectiu comú: suspendre l’autonomia. Nosaltres vam fer un primer pas el 9-N amb una desobediència política en massa sense precedents. Però allò tan sols va ser un primer pas. Ara, aquest objectiu col·lectiu ja té un pla. L’ha explicat el president Mas i ara és l’hora de sumar i millorar.

[Continuar llegint…]

Una victòria també pel president

President Mas votant el 9-NL’èxit del 9-N és el resultat d’un cúmul de factors i faríem un mal favor a la veritat si ho reduíssim tot a una sola raó. La gran mobilització de la societat civil, la insistència persecutòria del govern espanyol i els seus braços mediàtics i jurídics, l’atracció per la desobediència política, els quaranta mil voluntaris… tots aquests factors són imprescindibles per entendre l’èxit de la consulta de diumenge. Però cal reconèixer que hi ha algú que s’hi ha jugat el seu futur polític i el coll: el president Mas.

[Continuar llegint…]

El seu pitjor malson

La millor manera d’aconseguir la independència és actuar com un poble lliure. I, ves per on, l’estat espanyol s’ha encaparrat a donar-nos l’oportunitat de fer-ho. Aquest diumenge, el 9-N, podríem fer com un poble esclau: acatar la prohibició i tornar a casa derrotats. Però també podem expressar-nos com un poble lliure, obeir la nostra voluntat i sortir al carrer a defensar els drets humans i civils dels catalans. Diumenge no farem la consulta definitiva, però podem comportar-nos definitivament com a homes i dones lliures d’una nació que no claudica.

[Continuar llegint…]

Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs

Definitivament, hem entrat en la fase decisiva. El camí que mena a la independència comença a fer pujada i cal administrar bé els esforços i les atencions. En resum, davant nostre hi ha una ruta amb quatre fases: demostració de força i dignitat el 9-N; autodeterminació per la via d’eleccions plebiscitàries; creació de les condicions per a fer el salt; i proclamació d’independència. Vegem-les molt breument:

9-N. Dissortadament, l’estat espanyol no ens ha permès de fer un referèndum d’independència com als països civilitzats i democràtics. Hem provat de fer una consulta amb un seguit de condicions que podien garantir un recompte i un resultat vinculant políticament. Hem acabat convocant un procés participatiu que té moltes similituds…

[Continuar llegint…]

Prou batusses: la història ens convoca

Sembla que les aigües tornen a mare. Les crisis són inevitables en política. Els interessos de partit són molt forts i es fa molt difícil de mantenir-los en segon terme gaire temps seguit. Mentre la consulta era presentada com una sola peça, l’objectiu era comú per a tots. Tan bon punt el 9-N va passar a ser la primera part d’una autodeterminació en dos temps, la cosa va esclatar. Perquè la segona part del trencament amb l’estat espanyol eren unes eleccions. I això, ja ho sabem, fa que es desboquin totes les feres dels partits, que tan sols es deixen amansir quan no senten l’olor dels comicis. Els partits són maquinàries creades per al combat electoral. En el moment que el nou 9-N va passar al primer terme de les reunions entre els partits va ser completament impossible de frenar les passions i els interessos particulars adormits fins aleshores.

[Continuar llegint…]

Tractant-se de la independència de Catalunya, no s’hi valen excuses

Els catalans som tan agosarats que volem fer una cosa que no ha fet mai ningú: començar un procés d’independència amb un referèndum davant d’un estat no democràtic. No ho ha fet mai ningú. Es pot començar un procés d’independència amb un referèndum quan l’estat d’origen accepta de col·laborar-hi —el cas d’Escòcia i Regne Unit. Amb col·laboració, l’ordre és referèndum primer i proclamació d’independència després. Si l’estat d’origen no hi col·labora i vol impedir l’exercici del dret d’autodeterminació, l’ordre és diferent: declaració d’independència, obertura de negociacions o mediació internacional i, finalment, referèndum.

[Continuar llegint…]

1 2 3 50  Scroll to top