Prou batusses: la història ens convoca

Sembla que les aigües tornen a mare. Les crisis són inevitables en política. Els interessos de partit són molt forts i es fa molt difícil de mantenir-los en segon terme gaire temps seguit. Mentre la consulta era presentada com una sola peça, l’objectiu era comú per a tots. Tan bon punt el 9-N va passar a ser la primera part d’una autodeterminació en dos temps, la cosa va esclatar. Perquè la segona part del trencament amb l’estat espanyol eren unes eleccions. I això, ja ho sabem, fa que es desboquin totes les feres dels partits, que tan sols es deixen amansir quan no senten l’olor dels comicis. Els partits són maquinàries creades per al combat electoral. En el moment que el nou 9-N va passar al primer terme de les reunions entre els partits va ser completament impossible de frenar les passions i els interessos particulars adormits fins aleshores.

[Continuar llegint...]

Tractant-se de la independència de Catalunya, no s’hi valen excuses

Els catalans som tan agosarats que volem fer una cosa que no ha fet mai ningú: començar un procés d’independència amb un referèndum davant d’un estat no democràtic. No ho ha fet mai ningú. Es pot començar un procés d’independència amb un referèndum quan l’estat d’origen accepta de col·laborar-hi —el cas d’Escòcia i Regne Unit. Amb col·laboració, l’ordre és referèndum primer i proclamació d’independència després. Si l’estat d’origen no hi col·labora i vol impedir l’exercici del dret d’autodeterminació, l’ordre és diferent: declaració d’independència, obertura de negociacions o mediació internacional i, finalment, referèndum.

[Continuar llegint...]

Trenta dies que faran tremolar Catalunya

Passaran volant. No ens n’adonarem i ja serà el dia que caldrà anar a votar. Ens haurem posat el despertador, potser més d’hora que cap altre diumenge. Alguns no hauran pogut dormir de l’emoció i els nervis. I ens alçarem amb un somriure d’orella a orella. Hi haurem arribat i serà el moment de parlar. Ho tindrem tot a punt. Un paraigua per si plou, una jaqueta per si fa fred, unes botes per si hi ha fang, la cartera, una càmera de fotos, un entrepà per si la cua és gaire llarga, aquella bossa de les nanses llargues per a dur el pastís que tenim encarregat… Portarem també un llaç a la solapa o un mocador de color groc —aquell dia no caldrà que ens posem samarretes de colors, oi Forcadell? Esmorzarem bé, pa amb tomàquet i fuet, un got de vi, un bon cafè…

[Continuar llegint...]

Retorn a Killybegs, un reportatge fantàstic d’un llibre molt interessant

Captura de pantalla 2014-10-04 a les 21.25.40

‘Retorn a Killybegs’ de Sorj Chalandon (Edicions de 1984) és un dels llibres més interessants que he llegit els últims anys. El recomano a tothom sempre que puc. Si jo no sóc prou convincent, el primer que faig és convidar el meu interlocutor a llegir una entrevista magistral a l’autor que vam publicar a VilaWeb a càrrec d’Assumpció Maresma. La podeu llegir ací: Sorj Chalandon: ‘A vegades, posar una bomba és una manera de fer preguntes’. Si això encara no l’ha convençut –cosa del tot improbable–, proposo de mirar aquest reportatge que van fer al programa de Televisió de Catalunya, Via Llibres. El podeu veure a continuació:

Un dels actes més importants del camí cap a la llibertat

Aquest acte és probablement un dels més importants que s’haurà fet en el camí cap a la independència de Catalunya. Nou-cents vint batlles –gairebé tots els de Catalunya– han portat al president Artur Mas les mocions aprovades als seus ajuntaments a favor de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya. Els discursos que han fet els representants del món municipal i del president Mas han estat d’una contundència total en defensa de la democràcia i de la lliberta de Catalunya. Ahir es va fer un pas molt important amb l’acord de les forces polítiques. Avui se n’ha fet un de determinant i decisiu. Això ja no ho poden aturar. De cap manera!

Mirar el futur de cara i dir-li bon dia

Jo sóc dels qui volen posar un paper en una urna. Sóc dels qui volen que les urnes s’omplin de tants papers com pugui ser. Sóc dels qui van sentir a dir que en democràcia, sense violència, tot era possible. Sóc dels qui es pensaven que en democràcia allò que valia era la voluntat majoritària de la gent. Sóc dels qui volen votar. Sóc dels qui volen que votin els qui no pensen com jo, amb tanta intensitat com vull poder votar jo. Sóc dels qui creuen que les majories cridaneres i les silencioses tan sols es poden comptar d’una manera. Sóc dels qui pensen que és la paraula i no el silenci allò que uneix els pobles. Sóc dels qui saben que allò que fractura les societats és la imposició i l’absència de llibertat d’expressió. Sóc d’aquests i amb tots aquests vull fer camí.

[Continuar llegint...]

El cafè pendent d’Obama amb Van Rompuy

‘Les nacions més grans no haurien de poder intimidar les petites; la gent hauria de poder triar el seu futur. És una veritat simple, però ha de ser defensada.’ Quina obvietat, oi, amics? Ho és. Una idea com aquesta hauria de ser tan elemental que dir-la hauria de fer una certa vergonya. Però a hores d’ara sentir aquesta frase de boca de qui l’ha dita és un plaer reservat per a poques ocasions i que cal assaborir amb delectança. Barack Obama va arribar amb un cabàs de promeses al punt més alt de la política mundial, la presidència dels Estats Units, i després la cosa ha anat com ha anat. Va rebre el premi Nobel de la pau abans d’haver demostrat res i, vist amb el pas del temps, és evident que la decisió va ser precipitada. De fet, l’hi van donar més pel fet de ser qui és –el primer president negre dels EUA– que no per haver fet res concret.

[Continuar llegint...]

Les lliçons catalanes del no d’Escòcia

Escòcia ha dit que no. Per un marge més estret que no s’esperava fa tan sols un mes, el poble escocès ha acudit en massa a les urnes i ha decidit: es quedarà una temporada més al Regne Unit. Que Escòcia no és Catalunya, ja ho sabem. I que el Regne Unit no és Espanya, encara més. En principi, no ha de sorprendre pas gaire el resultat del referèndum d’independència escocès, però és lògic que els sobiranistes catalans tinguem una certa decepció perquè ens hauria agradat un precedent que obrís camí a la Unió Europea. Què hi farem! No ha pogut ser i ara cal prendre’n nota i extreure’n lliçons. Heus ací les que se m’han acudit:

[Continuar llegint...]

1 2 3 50  Scroll to top