Bon Nadal! Aquí teniu una joia…

Eugeni Xammar parlava i escrivia un català genuí. No era un primmirat, perquè la genuïnitat venia de fàbrica. Això es pot comprovar en els articles, les cartes i qualsevol document que va escriure. El magnífic llibre editat per Quim Torra ‘El Nadal que no vam tornar a casa‘ (A Contravent) ens situa al Nadal de 1939 quan molts dels prohoms de la cultura, la política i les lletres ja feia uns quants mesos que vivien lluny de casa, a l’exili. El llibre conté els textos que uns quants d’aquestes prohoms van escriure per Nadal. Un d’ells, l’estimat i admirat Xammar. El millor periodista que ha tingut aquest país nostre. El seu text és una joia, un tresor. El vull compartir ara que és Nadal, com una manera de desitjar-vos a tots que passeu uns bons dies i no deixeu d’estimar la llengua i la bona gent.

Nadal a Barcelona (Eugeni Xammar, 1939)

«A casa el pessebre es feia per la Puríssima. En sortir de missa a la Catedral, a Santa Maria o a Sant Just, es feia un tomb per la fira de Nadal. No es tractava pas de comprar figures. El meu pare i la meva mare, que eren persones de gustos primmirats, una mica tocades i posades, asseguraven que les figures de pessebre, si es volien bones, s’havien de comprar a la Fira de Santa Llúcia i més concretament a una certa parada que ells coneixien del replà de les escales de la Catedral, pujant a mà esquerra. Continuar…

Quatre pensaments abans de la batalla

Aquest matí el Parlament de Catalunya, dipositari de la sobirania dels catalans del Principat, aprovarà una declaració d’inici del procés de creació d’un estat independent. A la tarda, Artur Mas farà el discurs del ple d’investidura. Demà hi haurà el posicionament dels grups i la primera votació. Si no hi ha una majoria absoluta que voti la candidatura de Mas a la presidència, dijous es farà una segona votació per la qual serà suficient una majoria simple.

Faig quatre reflexions:

  1. La declaració que avui aprovarà la majoria absoluta independentista va més enllà d’un anunci nominal d’intencions. Les conseqüències de la seva aplicació són començar a funcionar com si ja fóssim independents i una reacció virulenta de l’estat espanyol que començarà per la via judicial.
  2. Allò que desencadena la declaració d’avui és un camí sense retorn i de navegació imprevisible. No serà fàcil d’aplicar el programa detallat de desconnexió que va preparar el CATN. Esperem que JxS i CUP hagin preparat un pla alternatiu igual de solvent.
  3. No té cap sentit aprovar la declaració rupturista sense tenir un govern legitimat per les urnes que assumeixi les conseqüències suara esmentades. Engegar aquest camí sense un govern fort i compromès amb el mandat democràtic del 27-S és un suïcidi. Esperem que JxS i CUP siguin conscients d’això.
  4. Si la via és la d’actuar com si ja fóssim independents, cal que la segueixi la totalitat de l’independentisme expressat el 27-S. L’independentisme no va sobrat de forces. No crec que la millor manera per arribar al final sigui prescindir de determinats sectors ni de les figures més representatives d’aquests sectors. Mas dóna confiança i seguretat a un gruix de la població molt sensible a l’estratègia de la por espanyola. Tombar-lo ara, quan es vol fer el camí més ‘hard’, no ajudarà a arribar sencers al final.

Esperem que JxS i CUP siguin conscients de tot plegat. Jo crec que tots volen la independència. Estic fart de llegir crítiques a la CUP dient que volen el mateix que PP, C’s i PSOE. Quina bestiesa! I estic fart de sentir parlar de ‘camamilla party’ i de ‘hooligans’ per insultar els que pensen diferent. Quanta tonteria! Cadascú que administri el seu poder com sàpiga i tots pensant en que cal arribar fins al final amb capacitat de guanyar. Això té més a veure amb una ‘ultra  trail’ que amb un esprint de 100 metres. Cal saber administrar la força i l’energia amb serenitat per arribar al final.

Les nostres mans

De l’home mire
sempre les mans.

Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai.

Mans dels que maten, brutes;
mans fines que manen matar.
Mans tremoloses, eixutes,
mans tremoloses,
mans dels amants.

De l’home mire
sempre les mans.

Mans tan dures
dels que passen fam.
Mans tan pures
de quan érem infants.

De l’home mire
sempre les mans.

(Cançó de les mans – Raimon)

Proposta de govern constituent de la Catalunya independent, amb noms i cognoms

El debat important és sobre el què i no sobre el qui. Això ho sabem i ho compartim tots. Tanmateix, el què és poc confús. No hi ha massa opcions. Construir un estat és apassionant, però com s’ha de fer ja està escrit amb pèls i senyals pel CATN i altres aportacions interessants que s’han fet. Una altra cosa no menys important és amb què s’acompanya aquesta construcció: pla de xoc contra la pobresa i l’exlusió social i pla de reactivació econòmica (un sense l’altre no és viable!). Tot això s’està negociant i no tinc cap dubte que el resultat satisfarà totes les sensibilitats de l’independentisme.

Ara bé, a mi em fa gràcia fer una mena d’exercici d’imaginar qui formarà part d’aquest govern i amb quines responsabilitats. D’entrada, crec que l’estructura del nou govern tindrà una presidència d’estil més republicà (projecció internacional i simbòlica) i un govern estructurat en tres o quatre grans àrees. Aquí va la proposta: Continuar…

Certeses i dubtes del 27-S

JunquerasRomevaMas (1)

El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya és una victòria clara dels partidaris de la independència. Fins i tot el resultat en percentatge de vot és increïble. La suma de Junts pel Sí i la CUP no arriba al 50% per poc. Però també és cert que una part dels votants de Catalunya Sí que es Pot és independentista. Per exemple, la cap de llista per Lleida es declarava obertament independentista. Els pròxims passos en la formació del parlament i les primeres votacions desfaran algunes incògnites. Mentrestant, vegem algunes certeses i dubtes que ens deixa el resultat d’ahir: Continuar…

1 2 3 55  Scroll to top