Plantar cara a la vida o el poema sense acabar d’Ovidi Montllor

IMG_7036

Joan Massotkleiner, Gemma Humet i Toti Soler.

Escric aquesta crònica perquè vull. Perquè tinc ganes d’explicar. Amb un got de vi. ‘El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis, l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.’ Que hi ha poques coses tan punyents i certes com un recital Ovidi. Torrencial estrena del Barnasants a Terrassa aquest dissabte al vespre amb Toti Soler acompanyat de les carícies de Gemma Humet i dels cops de puny de Joan Massotkleiner.

[Continua llegint…]

L’assassinat de Montesquieu

Espanya no estima Montesquieu. La divisió de poders és a la base de la democràcia liberal, l’únic model que, ara com ara, ha demostrat que serveix per a defensar la llibertat d’expressió i d’informació i els altres drets humans fonamentals. Espanya no se l’estima gens, Montesquieu. I Catalunya, de vegades, tampoc. La promiscuïtat entre jutges i polítics és escandalosa i fa perillar el pacte social.

[Continua llegint…]

27-S: les coses tal com són

No m’agrada la data ni m’agrada la fórmula. Per què us hauria d’enganyar? Jo era partidari de fer les eleccions aviat i de presentar-hi una llista unitària del gruix de l’independentisme i una segona llista unitària anticapitalista. I m’he quedat sense l’una cosa ni l’altra. Les coses tal com són. Sí que era partidari de l’acord. I n’hi ha hagut. Qui no es consola és perquè no vol, oi?

[Continua llegint…]

Les quatre opcions del president Mas

No em veig amb cor ni em ve de gust de començar aquesta columna sense expressar la pena, la ràbia i la tristesa que sento per l’atac d’ahir al setmanari satíric Charlie Hebdo i els seus treballadors a París. No hi ha cap causa al món que pugui justificar l’assassinat de ningú ni l’atac contra la llibertat d’expressió. Heus ací un fragment molt curt de la Declaració dels Drets Humans: ‘El desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de creença.’

- – – – – – – – -

Arribats al punt actual, vist que la negociació del president Mas amb ERC sembla més un frontó que no una partida d’escacs (en què tothom fa moviments), potser és moment de començar a dibuixar les opcions que queden. El president prendrà ben aviat la decisió sobre com encarar la nova fase del procés d’independència. Un cop desaprofitada l’oportunitat històrica de lligar definitivament CDC a la independència, obligar Unió a mullar-se (i probablement liquidar políticament Duran), i de fer la passa definitiva cap a la independència amb una base electoral sòlida… un cop desaprofitada aquesta oportunitat que oferia la proposa del president Mas del 25 de novembre, ara cal escollir, entre les sortides que quedin, la menys dolenta.

[Continua llegint…]

Quatre bons propòsits per al 2015

Diuen que quan tanquem un any hem de fer balanç de les coses que hem fet. I també que quan comencem un any nou ens hem de fer bons propòsits. Em sembla que escriure aquelles coses que em sembla que cal millorar aquest 2015 és una bona manera d’estrenar l’any en aquesta columna setmanal. No són els meus propòsits personals, que amb el vostre permís me’ls guardo per mi. Són propòsits col·lectius per a una societat que vol fer passes de gegant per assegurar un futur millor seus fills.

[Continua llegint…]

Quatre comentaris i un prec (per Nadal)

Primer comentari. Confiava que arribaríem a Nadal amb un acord entre el president Mas i Oriol Junqueras. Estava convençut que la demostració de força, de civisme i de compromís que havia fet la ciutadania el 9-N tindria una resposta d’alçada dels polítics que volen empènyer el procés d’independència. La conferència del president Mas va alçar aquesta expectativa i va generar una força il·lusionadora que després ha anat apagant-se. Per tant, contra allò que jo mateix havia pronosticat en aquesta columna, menjarem turrons sense acord i amb una incertesa injusta sobre què passarà amb tants anys d’esforços per esdevenir lliures.

[Continua llegint…]

Mas i Junqueras, obrim el focus?

Ahir el president Mas va dir a Oriol Junqueras que, si les eleccions avançades no havien de servir per a fer el referèndum pendent, no n’hi hauria i es farien quan toquessin: el 2016. Junqueras li havia demanat si les convocaria abans d’acabar l’any i feia valer el gest d’haver renunciat a presentar esmena a la totalitat al pressupost del 2015. Mas li va respondre que l’una cosa i l’altra no tenien res a veure i que les eleccions no podien servir tan sols per a canviar l’aritmètica parlamentària. En definitiva, que van demostrar públicament que la distància entre les seves posicions en la qüestió de la fórmula electoral és la mateixa de fa setmanes. No han avançat. Hi ha algú que no cedeix ni un mil·límetre. Estem estancats. La preocupació s’estén entre els més ben informats de l’evolució de les converses, però també entre tota la gent que no ha deixat d’empènyer des de l’anonimat. Hi comença a haver un cert emprenyament entre la bona gent que ho ha fet tot en canvi de res.

[Continua llegint…]

De l’eufòria a la brega: un procés ondulant

Michel de Montaigne deia que la vida era ondulant. A fe de Déu, que ho és. Si el pensador occità hagués viscut el procés d’independència de Catalunya no hauria fet sinó confirmar i reforçar la seva tesi. Els independentistes passem de l’eufòria a la brega amb una facilitat que sobta. Abans de cada gran salt, fem debats a vida o mort i ho veiem tot perdut. Però cada vegada acabem fent un salt més gran que l’anterior. I és que la llavor de la desconfiança sembrada durant tants anys de subordinació no podia ser tan fàcil d’extreure. Com hem dit sempre, la independència comença en un mateix. Fins que no s’actua com un ciutadà lliure és molt difícil d’aconseguir la llibertat del teu poble. I la confiança és un ingredient imprescindible del ciutadà lliure.

[Continuar llegint…]

La decepció i la possible solució

Avui som una mica més lluny de la independència que no abans-d’ahir. Reconec i defenso que la força de l’independentisme és al carrer i a la societat civil, però sempre he dit que no hi hauria independència sense una representació política forta, unida i que treballés amb visió estratègica, coordinada i molta intel·ligència. Podria ser que la conferència de Junqueras de dimarts fos una escenificació per a marcar territori i negociar amb més força des de la distància. Però si la proposta era completament sincera, és innegable que avui som una mica més lluny d’aconseguir l’objectiu que ens ha de fer sortir del pou. La distància entre les dues propostes que s’han posat damunt la taula és sideral. L’ANC i l’Òmnium, amb una decepció de cavall, ja s’han ofert a fer de mitjanceres entre el president Mas i Junqueras. Esperem que la responsabilitat històrica pesi més que no els aparells de partit.

[Continuar llegint…]

Objectiu: suspendre l’autonomia

Diuen que tan sols hi ha una manera d’impedir les eleccions que volem fer per decidir la independència de Catalunya: suspendre l’autonomia amb l’article 155 de la constitució espanyola. El president Mas va dir dimarts que això no era possible ‘tret que algú es begués definitivament l’enteniment’. Sigui com sigui, per primera vegada en la història, Espanya i Catalunya tindríem un objectiu comú: suspendre l’autonomia. Nosaltres vam fer un primer pas el 9-N amb una desobediència política en massa sense precedents. Però allò tan sols va ser un primer pas. Ara, aquest objectiu col·lectiu ja té un pla. L’ha explicat el president Mas i ara és l’hora de sumar i millorar.

[Continuar llegint…]

Una victòria també pel president

President Mas votant el 9-NL’èxit del 9-N és el resultat d’un cúmul de factors i faríem un mal favor a la veritat si ho reduíssim tot a una sola raó. La gran mobilització de la societat civil, la insistència persecutòria del govern espanyol i els seus braços mediàtics i jurídics, l’atracció per la desobediència política, els quaranta mil voluntaris… tots aquests factors són imprescindibles per entendre l’èxit de la consulta de diumenge. Però cal reconèixer que hi ha algú que s’hi ha jugat el seu futur polític i el coll: el president Mas.

[Continuar llegint…]

1 2 3 51  Scroll to top