Avui dos diaris del grup Zeta (El Periódico i Sport) publiquen una ‘enquesta’ a 800 ‘barcelonistes’ elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública. Li atorguen a Sandro Rosell un 54,8% d’intenció de vot, un 12,4% a Marc Ingla, i un 9,9% a Jaume Ferrer. Tinc moltes sospites de qualsevol enquesta sempre. Com diu aquell: ‘les enquestes les carrega el diable’. Però tots sabem que existeix una cosa que es diu ‘la cuina de les enquestes’ en la qual uns ‘experts’ interpreten els resultats originals per oferir-ne uns de reelaborats. …

Des de fa uns mesos que en el nostre entorn ha fet fortuna l’expressió ‘Ets molt gran’ o ‘És molt gran’. La sento sovint quan es tracta de coses relacionades amb el Barça o l’esport, però s’escampa sense aturador en altres àmbits. No m’agrada gens. És molt empobridora. A alguns els serveix per a tot i s’estalvien buscar adjectius imaginatius i que realment aportin informació. ‘Ser del Barça és molt gran’ o ‘Que gran que és el Messi’ són aplicacions de l’expressió repetides múltiples vegades fins a l’avorriment. Tinc la …

Alguna cosa falla al PSC a l’hora de pensar en Barcelona. Segurament, el que passa és el resultat inevitable de més de 30 anys d’un mateix partit al capdavant d’una institució. Potser també és el fruit d’haver vist que el desastre del Fòrum no passava factura electoral (o molt petita) i creure que la ciutat seria fidel com un fill a una mare. Barcelona ha tingut en aquests més de 30 anys dos batlles d’un nivell polític considerable: Narcís Serra i Pasqual Maragall. Ben lluny d’admirar les seves decisions i …

La campanya que estan fent molts mitjans de comunicació a favor del jutge espanyol Garzón és indecent. Primer, perquè no és la seva funció. La funció d’un bon mitjà seria repassar els casos esperpèntics i els centenars d’errors que ha comès aquest personatge afamat de protagonisme durant els 22 anys d’exercici. També caldria recordar que l’Audiència Nacional espanyola, on exercia fins ara, és una herència directa i sense interrupció legal del franquisme que ara pretenia ‘investigar’. També podrien explicar que aquest home s’havia estat organitzant una campanya per a la …

Aquest juny vinent s’acaba el mandat de Joan Laporta en la institució amb més suport popular, més prestigi i més projecció internacional de Catalunya. Quan ell hi va accedir fa set anys la situació, però, no era aquesta. Laporta i el seu equip van heretar un club ruinós, enterrat en un deute immens, sense projecte esportiu, amb una plantilla desequilibrada i mal retribuida (per excés d’alguns jugadors), amb contractes de patrocini escandalosos, amb sospites de malversació i enriquiment de directius, sense estratègia de màrqueting, collat i segrestat per algun grup …

El sistema electoral britànic penalitza molt als partits de segona línia i, en canvi, beneficia descaradament els de primera i els de forta i concentrada implantació territorial. És a dir, els liberal-demòcrates de Nick Clegg tenen més suport que força parlamentària. Hi ha dos canvis que caldria fer per solucionar la injustícia. Per una banda, independitzar Escòcia i Gal·les, i reunificar el nord amb el sud d’Irlanda. D’aquesta manera els partits forts territorialment (SNP, Sinn Féin o Playd Cymru) jugarien en igualtat de condicions i sense injerències amb qui es …

Des de la distància i assumint que em falta informació i molts matisos, sento una certa enveja de les eleccions al Regne Unit. Els ciutadans anglesos, escocesos, irlandesos (del nord), gal·lesos i còrnics voten avui en les eleccions generals els seus representants a Westminster després d’una campanya on s’han donat a conèixer propostes prou diferents per generar un debat real. Com a tot arreu, entre els partits del Regne Unit també hi ha coincidències i elements de consens. Però aquestes eleccions han demostrat que hi ha partits que tenen projectes …

He tingut la sort de llegir el llibre que ha escrit Francesc Orteu (Facebook) sobre Joan Carretero editat per Acontravent. El llibre es titula ‘Carretero. Retrat d’un metge que fa política’ i és un compendi de reflexions i anècdotes que Orteu ha anat caçant per intentar descobrir l’autèntica ànima del president de Reagrupament. És un llibre curt i directe, però molt interessant. Estic convençut que Orteu ha fet un llibre que imita intencionadament al personatge que retrata: amb poques paraules, contundent, directe i franc. L’autor no s’està de marcar distàncies …

Segons les fonts oficials del Ministeri de l’Interior espanyol, cada dos per tres detenen el número 1 d’ETA. A vegades atribueixen aquesta posició al suposat cap de l’aparell militar, en altres ocasions se li atribueix al suposat cap de l’aparell polític, algun cop també m’ha semblat entendre que no era ni l’un ni l’altre, sinó un tercer que estava per damunt d’aquests dos caps. És sorprenent aquesta capacitat per detenir sempre el número 1, malgrat que, segons les mateixes fonts oficials, ETA canvia tan sovint de parer sobre qui és …