Travessar el riu temptejant les pedres

Deng Xiaoping, el màxim dirigent de la Xina Popular pocs anys després de la mort de Mao, va descriure el procés d’obertura econòmica que va pilotar a partir del 1978 amb una metàfora: ‘Travessar el riu temptejant les pedres.’ Més o menys com fem els catalans per aconseguir la independència. La cita del dirigent comunista xinès –un modernitzador, però també un repressor implacable– l’he recordada tot pensant en això que solem anomenar ‘el full de ruta’.

[Continuar llegint...]

Atravesar el río tanteando las piedras

Deng Xiaoping, el máximo dirigente de China Popular pocos años después de la muerte de Mao, describió el proceso de apertura económica que pilotó a partir de 1978 con una metáfora: ‘Cruzar el río tanteando las piedras’. Más o menos como hacemos los catalanes para conseguir la independencia. La cita del dirigente comunista chino -un modernizador, pero también un represor implacable- la he recordada pensando en esto que solemos llamar ‘la hoja de ruta’.

[Continuar llegint...]

Coses que són un nyap

Aguantar la respiració. El lector d’aquesta columna, si acostuma a llegir-la cada setmana i té una mica de memòria, s’adonarà que aquesta idea d’aguantar la respiració no és nova, en aquest espai. La fase final del procés que ens porta a la consulta demanarà, en alguns moments de ritme vertiginós, que omplim els pulmons, aguantem la respiració i deixem passar el perill. Fins ara, el consell era pensat amb aquest propòsit. Però a partir d’aquesta setmana també caldrà agafar aire i saber aguantar bé la respiració per poder dir d’una tirada la pregunta que proposa per a la consulta la jove promesa de la política catalana, en Miquel Iceta.

[Continuar llegint...]

Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre

Com va dir aquell: ‘Alea iacta est.’ Hem entrat a la recta final. Enguany no hi ha vacances. La batalla final ja ha començat. I em sembla que tenim la sort de començar-la amb un lleuger avantatge. L’hem d’aprofitar. El principal serà no cometre errors. Un error nostre serà aprofitat voraçment per l’adversari. Hem de mantenir el control de la pilota. I, si podem, tornar-nos a avançar. Però la pilota ha de córrer i que es cansin ells. Si perdem la pilota, que sigui en camp contrari. I si podem no perdre’n cap, encara millor. A l’estil de Cruyff: la millor manera perquè l’adversari no marqui cap gol és que nosaltres tinguem sempre la pilota. Per això cal que sobretot no cometem cap d’aquests errors:

[Continuar llegint...]

Tercera via? Parlem-ne

Voleu que ens prenguem seriosament una hipotètica proposta de tercera via? Entesos. Diuen que faran una proposta. Parlem-ne. Sigui com sigui, una proposta d’última hora no ens farà pas retirar la pregunta sobre la independència. Els catalans ens expressarem sobre si volem un estat independent tant sí com no. Si algú es pensa que un joc de mans improvisat impedirà que es consulti sobre allò que fa molts anys que es prepara amb honestedat, va ben servit. Però siguem generosos i no descartem d’entrada la possibilitat de prendre’ns seriosament la tercera via.

[Continua llegint...]

Grinyol històric

Uf, Mare de Déu! Que lluny que som de tot aquest merder de la coronació del nou rei d’Espanya. No dic pas que no ens afecti com a catalans. El tripijoc de la successió l’han ordit pensant en nosaltres i les nostres ganes sobiranes de marxar d’aquest regne envellit. Però tota aquesta pompa, la cerimònia que gasten, el protocol i la desfilada, les medalles militars i les faixes, les reverències i els besamans… reis, reines, princeses, infantes, regents, casa reial… quines paraules més antigues i quin grinyol històric.

[Continuar llegint...]

No subestimem el poder de l’antic règim

‘No caus perquè siguis feble, sinó perquè et penses que ets fort’, diu un proverbi jueu que trobo molt adient per a la situació actual. L’antic règim es mou coordinadament des de fa unes quantes setmanes. El rei Juan Carlos abdica; Rubalcaba plega; Duran diu que ho farà; Navarro ho va anunciar ahir. Podem pensar, confiats, que el fracàs de la tercera via mena els dirigents a apartar-se. Però subestimar el poder de l’adversari és el primer pas cap a la derrota. No sé si els moviments que veiem aquests dies arriben a temps de frenar el procés o si fan salat. No sé si l’encerten i poden obrir una bretxa entre els favorables del dret de decidir o si ens faran anar més cohesionats cap al 9-N. Però em sembla més intel·ligent de desconfiar de la jugada de l’unionisme que no pas de riure i pensar que s’esfondren.

[Continuar llegint...]

Les preguntes pertinents de Joan Sales

Captura de pantalla 2014-06-07 a les 11.13.20Barcelona, dissabte 8 de maig de 1937

El govern de la Generalitat ordena a la CNT d’abandonar l’edifici de la Telefònica ocupat pels anarquistes des del començament de la guerra. El capitost de la columna Durruti, Ricardo Sanz, fa tornar tots els seus milicians a Barcelona i abandonen el front. Segons Sanz, el govern de la Generalitat ha provocat la CNT ‘como un perrito que ladra a un león’. Joan Sales observa la situació com a ‘tècnic’ de la columna Durruti. Hi és a contracor. Hi ha estat destinat per l’Exèrcit de Catalunya després d’haver passat per l’Escola de Guerra de la Generalitat. Els anarquistes decideixen –en una assemblea en què no falten els discursos més abrandats dels seus dirigents—d’emprendre la rebel·lió contra el govern legítim de Catalunya. Mentrestant, la guerra continua i al front falten soldats per a combatre les escomeses dels feixistes.

[Continua llegint...]

Las preguntas pertinentes de Joan Sales

Captura de pantalla 2014-06-07 a les 11.13.20Sábado 8 de mayo de 1937

El gobierno de la Generalitat ordena a la CNT abandonar el edificio de la Telefónica ocupado por los anarquistas desde el comienzo de la guerra. El cabecilla de la columna Durruti, Ricardo Sanz, hace volver a todos sus milicianos a Barcelona y abandonan el frente. Según Sanz, el gobierno de la Generalitat ha provocado a la CNT ‘como un perrito que ladra a un león’. Joan Sales observa la situación como ‘técnico’ de la columna Durruti. Está a regañadientes. Ha sido destinado allí por el Ejército de Cataluña después de haber pasado por la Escuela de Guerra de la Generalitat. Los anarquistas deciden -en una asamblea en la que no faltan los discursos más encendidos de sus dirigentes- el emprender la rebelión contra el gobierno legítimo de Cataluña. Mientras tanto, la guerra continúa y en el frente faltan soldados para combatir los ataques de los fascistas.

[Continua llegint...]

1 2 3 47  Scroll to top