Retorn a Killybegs, un reportatge fantàstic d’un llibre molt interessant

Captura de pantalla 2014-10-04 a les 21.25.40

‘Retorn a Killybegs’ de Sorj Chalandon (Edicions de 1984) és un dels llibres més interessants que he llegit els últims anys. El recomano a tothom sempre que puc. Si jo no sóc prou convincent, el primer que faig és convidar el meu interlocutor a llegir una entrevista magistral a l’autor que vam publicar a VilaWeb a càrrec d’Assumpció Maresma. La podeu llegir ací: Sorj Chalandon: ‘A vegades, posar una bomba és una manera de fer preguntes’. Si això encara no l’ha convençut –cosa del tot improbable–, proposo de mirar aquest reportatge que van fer al programa de Televisió de Catalunya, Via Llibres. El podeu veure a continuació:

Un dels actes més importants del camí cap a la llibertat

Aquest acte és probablement un dels més importants que s’haurà fet en el camí cap a la independència de Catalunya. Nou-cents vint batlles –gairebé tots els de Catalunya– han portat al president Artur Mas les mocions aprovades als seus ajuntaments a favor de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya. Els discursos que han fet els representants del món municipal i del president Mas han estat d’una contundència total en defensa de la democràcia i de la lliberta de Catalunya. Ahir es va fer un pas molt important amb l’acord de les forces polítiques. Avui se n’ha fet un de determinant i decisiu. Això ja no ho poden aturar. De cap manera!

Mirar el futur de cara i dir-li bon dia

Jo sóc dels qui volen posar un paper en una urna. Sóc dels qui volen que les urnes s’omplin de tants papers com pugui ser. Sóc dels qui van sentir a dir que en democràcia, sense violència, tot era possible. Sóc dels qui es pensaven que en democràcia allò que valia era la voluntat majoritària de la gent. Sóc dels qui volen votar. Sóc dels qui volen que votin els qui no pensen com jo, amb tanta intensitat com vull poder votar jo. Sóc dels qui creuen que les majories cridaneres i les silencioses tan sols es poden comptar d’una manera. Sóc dels qui pensen que és la paraula i no el silenci allò que uneix els pobles. Sóc dels qui saben que allò que fractura les societats és la imposició i l’absència de llibertat d’expressió. Sóc d’aquests i amb tots aquests vull fer camí.

[Continuar llegint...]

El cafè pendent d’Obama amb Van Rompuy

‘Les nacions més grans no haurien de poder intimidar les petites; la gent hauria de poder triar el seu futur. És una veritat simple, però ha de ser defensada.’ Quina obvietat, oi, amics? Ho és. Una idea com aquesta hauria de ser tan elemental que dir-la hauria de fer una certa vergonya. Però a hores d’ara sentir aquesta frase de boca de qui l’ha dita és un plaer reservat per a poques ocasions i que cal assaborir amb delectança. Barack Obama va arribar amb un cabàs de promeses al punt més alt de la política mundial, la presidència dels Estats Units, i després la cosa ha anat com ha anat. Va rebre el premi Nobel de la pau abans d’haver demostrat res i, vist amb el pas del temps, és evident que la decisió va ser precipitada. De fet, l’hi van donar més pel fet de ser qui és –el primer president negre dels EUA– que no per haver fet res concret.

[Continuar llegint...]

Les lliçons catalanes del no d’Escòcia

Escòcia ha dit que no. Per un marge més estret que no s’esperava fa tan sols un mes, el poble escocès ha acudit en massa a les urnes i ha decidit: es quedarà una temporada més al Regne Unit. Que Escòcia no és Catalunya, ja ho sabem. I que el Regne Unit no és Espanya, encara més. En principi, no ha de sorprendre pas gaire el resultat del referèndum d’independència escocès, però és lògic que els sobiranistes catalans tinguem una certa decepció perquè ens hauria agradat un precedent que obrís camí a la Unió Europea. Què hi farem! No ha pogut ser i ara cal prendre’n nota i extreure’n lliçons. Heus ací les que se m’han acudit:

[Continuar llegint...]

Com s’aconseguirà la independència: quatre itineraris possibles

Havent superat la gran prova de l’Onze de Setembre amb la nota més alta que es pugui obtenir i havent analitzat les claus del debat de política general, ja podem començar a precisar els itineraris que es podran seguir per arribar a la independència. Però abans de dibuixar-los, m’agradaria fer tres consideracions prèvies que donen sentit a les fórmules que descriuré a continuació.

[Continuar llegint...]

Set passos i una hipòtesi d’ara al 9-N

L’hem feta grossa. A fe de Déu, que l’hem feta grossa! Aquest Onze de Setembre, tres-cents anys després de la tenebrosa derrota, hem fet un dels cops d’efecte més forts de la història dels moviments polítics. No ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització de dijous amb els moments més coneguts de les lluites pels drets polítics i civils de la història de la humanitat. No tinguem cap dubte que d’ací a molts anys encara es parlarà d’aquesta diada com un dia de dignitat i de redreçament.

[Continuar llegint...]

Marxa de torxes per la independència, a Igualada (10 setembre)

marxadetorxes2014

El 10 de setembre, Igualada acollirà de nou la marxa de torxes per la independència.

Serà la tercera vegada que Igualada acull aquest esdeveniment, que fa 12 anys que es realitza en més de 100 poblacions del país la nit abans de la diada i que cada any aplega milers de persones (podeu veure’n més informació a www.marxadetorxes.cat).

Podeu veure el vídeo de la Marxa de Torxes 2012, i una galeria fotogràfica de l’edició del 2013 a Igualada.

Promoguda pel casal La Teixidora, la Marxa de Torxes està emmarcada dins la campanya Voler és poder per la consulta del 9 de novembre, i vol ser un acte transversal, sense partidismes, que aplegui el major nombre d’igualadins, en la defensa del país i de les llibertats nacionals.

La marxa sortirà a dos quarts d’11 del vespre del 10 de setembre des de la Plaça de l’Ajuntament, i recorrerà els carrers del centre de la ciutat.

A partir de les 9 del vespre, ja es vendran torxes i estelades a la Plaça i gaudirem de tastets de cuina de 1714. (Preu de la torxa: 2 euros)

El parlament de la Marxa de Torxes el farà el periodista Pere Cardús.

Bombes? Sentències? La nostra obediència

El vau veure l’altre dia, en Montoro? Aquesta gent està molt nerviosa. De fet, estan cagats de por! I no és pas gens estrany. Saben perfectament que no ens poden aturar. L’amic Quim Torra sempre recorda que és la primera vegada que no poden bombardar-nos, després d’haver-ho fet més o menys cada cinquanta anys. Ara no ho poden fer. I això els paralitza i els fa actuar amb desesperació. Senten una impotència tan gran… Ells, que són tan poderosos… El cas Pujol, que han fet saltar quan han volgut amb una filtració a un dels diaris del règim, els ha esclatat a la cara i se’ls girarà en contra. L’independentisme és una força eminentment regeneradora i devora tot allò que faci pudor de corrupció o de delicte. I si alguna cosa fa molta –però molta!– pudor de corrupció és el sistema polític espanyol i les rèpliques ‘regionales’.

[Continuar llegint...]

Honatx Kataluniako auziaren irtenbidea: Gora Katalunia surrealista!

Abuztuan ere, Katxonderstango Errepublikako seme-alaba kuttunen izendapena egin dugu.

Dakizuenez, hilaren amaieran hilabeteko seme/alaba kuttuna(k) izendatzen d(it)ugu.

Horretarako, ezinbestean hiru baldintza hauek bete behar dira:

- Ezohiko gauza bat egitea

- Egindakoa katxondeoz egitea

- Eta barrea eragitea

Eta abuztuan oso argi izan dugu zeini eman saria/izendapena: abuztuko Katxonderstango Errepublikako seme kuttuna PERE CARDÚS Kataluniako kazetaria da.

Izan ere, Perek umorean oinarritutako irtenbidea aurkitu dio Kataluniako kontsulta/erreferendum/galdeketa/dena delakoaren auziari. Perek “Tu ja m’entens” formula proposatu du. Nik “Badakizu” erabili dut, kontzeptua ulertzeko.

Hona hemen irtenbidea:

[Kataluniako] Gobernuak edo Parlamentuak kontsulta egin dezake, baina soilik bere eskumenekoak diren gaiei buruz. [..] Hortaz, lege horiekin, ezin duzu zuzenean independentziari buruz galdetu.
[Horren aurrean] “Badakizu” formula erabil dezakegu. [...] Hauxe da ideia: Gobernuaren eskumenekoa den gai bati buruzko kontsulta egitea. Adibidez, erlezaintzari buruzkoa. Gero, adostuko genuke galderen erantzunak abenduaren 12ko akordioaren berdinak izatea. Hau da, galdera hau izan liteke: “Nahi al duzu Gobernuak aurreikusitako neurriak indartzea Asiako liztor harrapakaria hiltzeko?”. Eta “Bai” erantzuten baduzu, bigarren galdera: “Nahi al duzu neurri horiek 2014. urtea amaitu aurretik hartzea?”. Asiako liztorrari buruzko kontsultaren kanpainan, hipotesi politiko bakoitzak aukera emango luke berea defendatzeko.
[...] Kontsultaren emaitza, juridikoki ez da loteslea, Parlamentuak onartutako kontsulten legearen arabera. Beraz, indarra emango diona emaitza bera izango da.[...] Azken batean, herriaren hitza delako hartu behar da kontuan inkestaren emaitza, eta hori, demokrazia serio batean, loteslea da beti.
Espero dut zutabe hau irakurtzen duenak ulertzea zertan datzan proposamena: jolasa da, hausnarketa eta ausardia bultzatu nahi duen jolasa. Nolanahi ere, nire asmoa ez da atentzioa beste toki batera eramatea edo kontsultaren aldeko indarra moteltzea. Espainiaren iruzurra saihesterik badaukazu, hobeto. Baina desobedientzia zibila saihestezina izan liteke.
Eta hau demokrazia bada, saihestezina izango da”.

 

Jatorrizko testua katalanez dago. Itzulpena nirea da]
1 2 3 49  Scroll to top